Afinació

 L'afinació consisteix en tensar les cordes perquè donin la freqüència adequada a cada nota. Això es fa cargolant lleugerament les clavilles amb una clau especial. Convé afinar el piano més o menys sovint en funció de les hores d' estudi i dels canvis d 'humitat i temperatura de l' ambient.

Un piano sol tenir unes 220 cordes d' acer. Es un material  resistent i elàstic . Aquest acer es un aliatge de ferro amb un porcentatge petit de carboni que li dona resistència i duresa ja que el ferro és un material dúctil pero poc resistent. Obtingut per extrussió en fred i  amb un recobriment de níquel que li dona un aspecte brillant.

Les cordes estan tensades a uns 80 kg cadascuna per donar estabilitat a l' instrument . Aquesta tensió està calculada perquè les cordes donin el màxim de so possible i això les porta molt a prop del límit de rotura. Per arribar a la frequència de cada nota es varia el gruix i la llargada.

Aquest  manteniment, l' afinació, s’ ha de fer regularment degut, en primer lloc, a la percussió repetida de les cordes durant la interpretació de l’ instrument i del seu estudi.  En segon lloc al moviment de la taula harmònica degut als canvis d' humitat. Les cordes empenyen la taula per transmetre-li la vibració i com una membrana d' altaveu amplifica la vibració a l' aire. Com sabem, la fusta sempre "treballa". Això vol dir que segons la climatologia, sobretot humitat, les cèl·lules de la fusta fan un procés que consisteix en absorbir i desprendre aigua segons la estació de l’ any o del lloc on esta el piano. Aquest moviment afecta al moble i la taula harmònica sobretot, repercuteix en la tensió de les cordes i es desafinen. La taula harmònica és de 8-10 mm de gruix nomes i suporta uns 350 kg de pressió de les cordes,.

Cada martellet del mecanisme colpeja una corda en els 8 ó 12 baixos, dues fins aproximadament a la nota 31 i tres cordes des de la nota 32  fins la 88. Cal que totes estiguin equilibrades. La precisió dels unísons durant l'afinació farà que el so sigui mes clar i potent.

 Cada piano té la seva corba d' afinació segons la mida de l’instrument. Els harmònics naturals de les cordes de metall molt tensades, en un moble reduït, tenen una certa desviació cap a l’agut (inharmonia) i s’ha de precisar en les octaves durant l’ afinació perquè no hi hagi col·lisions sonores no desitjades. Això no es tan acusat en instruments de cordes llargues, pianos de cua, com en els pianos de paret.

El sistema temperat d’ afinació permet tocar un instrument en tots els tons sense ser una afinació matemàtica. Es divideix la octava en 12 semitons iguals i això fa que les quintes esdevinguin un xic mes petites i les quartes, mes grans. Això  ens permet sentir uns batecs de so al comparar aquests intervals que es controlen durant l’ afinació.  Les terceres i les sextes també acusen aquests batecs. Tot plegat esdevé en una desafinació moderada dels intervals de 4ª i 5ª i, fent una roda de quintes i quartes passant per les 12 notes cromàtiques, aconseguir l' equilibri entre tots els tons.